I mentre una bonica colla descobria paratges del Baix Empordà, un altre grup ben marxós caminava per Aiguaviva i les seves contrades, endinsant-se pels boscos ombrívols que uneixen Aiguaviva amb l’Estanyol, descobrint enormes sureres i corriols amb molt d’encant.
Pel camí hem conegut la història d’un dels pocs comunidors que es conserven a la zona, hem envoltat el poblat ibèric de Can Cendra i hem avançat resseguint el Masrocs, gaudint de falgueres que ens regalaven ombra Una ruta plena de natura i racons per descobrir, compartida amb molt bona energia. Moltes gràcies a tots els que ens acompanyat a descobrir aquesta bonics entorns a tocar de casa!
