Avui hem caminat entre una paleta infinita d’ocres, vermells i daurats, envoltats d’avets, alzines, roures, castanyers i faigs que aquests dies llueixen la seva millor versió.
El camí ens ha portat fins al cim de Sant Miquel de les Formigues —o de Solterra—, el punt més alt de les Guilleries. Des del capdamunt, les vistes han estat simplement espectaculars: al sud, un Montseny majestuós; al nord, les cingleres del Collsacabra retallant l’horitzó.
Una d’aquelles sortides que enamoren pels colors, la força del paisatge i els somriures compartits! Moltes gràcies a tots/es els qui ens heu acompanyat!
