La meva m’ha portat fins al Japó, on he assistit al casament del fill de la Lourdes, la que va ser la meva primera professora de marxa nòrdica i una persona que sempre ha estat al meu costat.
El que va començar com una relació de professora i alumna, amb el temps s’ha convertit en un vincle sincer, bonic i ple de confiança, tant personal com professional.
Poder ser al Japó celebrant un moment tan especial del seu fill ha estat un honor i un privilegi immens… un d’aquells regals inesperats que m’ha portat la marxa nòrdica.
Perquè aquest camí m’ha ensenyat que la marxa nòrdica és molt més que caminar amb dos bastons: m’ha regalat persones que ja formen part del meu cor i de la meva història.
Gràcies, Lourdes, per fer-me sentir part de la teva família en un dia tan especial com ha estat el casament del teu fill Narcís. De tot cor, mil gràcies!!!
